Cultura / Institut / Notícies / Una mica d'història

Sant Jordi, més enllà de la llegenda

Carla Alfonso. Mataró, abril 2017

Cada 23 d’abril els carrers de les ciutats i pobles d’arreu de Catalunya s’omplen de gent venent roses i llibres per celebrar la diada de Sant Jordi, però realment sabem d’on ve aquesta tradició?

Es creu que Jordi fou un militar romà d’origen grec, el qual va aconseguir formar part de la guàrdia personal de l’emperador Dioclesià. Qui més tard el va fer decapitar per haver sigut fidel al culte cristià, quan el governant havia imposat la devoció al déu Apol·lo. Així doncs, segons els escrits conservats, Jordi va trobar la mort el 23 d’Abril de l’any 303.

La devoció a Sant Jordi es va despertar a Europa durant l’Edat Mitjana, quan Jaume de Voràgine va escriure la llegenda àuria, al segle XIII, una col·lecció popular d’hagiografies on és relatava les vides de sants, entre elles la llegenda de Sant Jordi. L’estil acolorit i la senzillesa del relat van convertir-lo en un best-seller, que va contribuir a difondre per Europa el mite. Així va escriure la llegenda Jaume de Voràgine:

“La sort va voler que la filla del rei fos la destinada. Tan jove… Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la vila de Montblanc i s’encaminà cap al llac on vivia la terrible fera.

Tan bon punt havia traspassat la muralla, se li presentà un jove cavaller dalt d’un cavall blanc. La donzella l’instà a fugir, advertint-lo que per allí rondava un monstre que així que els veiés se’ls menjaria. Però el cavaller li va dir que no temés, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i alliberar-la, a ella i a totMontblanc, d’aquell sacrifici.

El monstre va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir, el va lligar pel coll i el va donar a la princesa perquè ella mateixa el portés a la ciutat. A la plaça major del poble, els veïns de Montblanc van rematar el ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb aquell cavaller, però Jordi, així es deia, va replicar-li que no la mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut. La gesta es va arribar a conèixer per tot el món, i l’emperador romà Dioclecià va fer cridar sant Jordi, que era soldat seu, perquè li n’expliqués les raons. Ell, sense por, li va dir que ho havia fet per revelació de Déu i del seu fill Jesucrist. La resposta va irritar l’emperador i el va fer matar per haver-se declarat cristià.”

Actualment la llegenda s’explica amb variacions, una d’elles i que capta bastant l’atenció és que en aquesta Sant Jordi no va ser qui va matar el drac, sinó el poble. També es pot observar que Jordi no es va casar amb la filla del rei i que va acabar morint per culpa de l’emperador a qui servia.

Així doncs la devoció a Sant Jordi en les terres catalanes també es va iniciar a l’Edat Mitjana. Jaume I explica en la seva Crònica que van veure el sant ajudant els catalans en la conquesta de la ciutat de Mallorca; Pere el Cerimoniós va instituir un ordre de cavalleria sota la seva advocació; Alfons el Magnànim va erigir capelles al seu nom pels seus regnes de Sardenya i Nàpols. La devoció va prospera tant que la Generalitat de Catalunya va proposar, a les Corts reunides a Montsó al 1436, la celebració oficial i obligatòria de Sant Jordi. L’any 1456 les Corts van dictar una constitució que ordenava la festa i la van incloure en el codi de les Constitucions de Catalunya, convertint-lo en els seu patró.

A més de patró de Catalunya i d’Aragó, sant Jordi també ho és d’Anglaterra, Portugal, d’Etiòpia, de Bulgària, de Grècia, de Lituània, de Rússia, de Croàcia, de Sèrbia i d’Eslovènia i les regions alemanyes de Baviera i Saxòna. A Polònia, és el protector de les identitats nacionals i respecte a Geòrgia, el mateix personatge li donà el nom.

No es coneix del tot l’origen de la tradició popular de regalar roses el dia de Sant Jordi, encara que ha de ser molt antiga, ja que es té constància que en el segle XV ja es celebrava una Fira de roses a Barcelona, en el qual s’instal·laven venedors d’aquesta flor al voltant del Palau de la Generalitat. Al mateix temps, ja era costum d’obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l’eucaristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau. I, finalment, hi ha qui diu que el costum de regalar roses té arrels romanes, concretament de les festes en honor de la deessa Flora, que més tard van ser cristianitzades.

L’any 1926 Espanya va instaurar el 23 d’abril com Dia del Llibre, ja que aquesta data coincidia amb la mort del cèlebre escriptor Cervantes, imitant també a Anglaterra que ja ho celebrava el mateix dia perquè també coincidia amb la mort de Shakespeare. Però en realitat ni un ni l’altre van morir el 23 d’abril, Cervantes va morir el dia abans i va ser enterrat el dia 23. A causa del desfaci entre els calendaris espanyol i angles, Shakespeare va morir el 23 d’abril pels anglesos i el 3 maig pels països catòlics que utilitzaven el calendari Gregorià.

La celebració va arrelar ràpidament a Barcelona i es va estendre a Catalunya, afegint la tradició de regalar un llibre el dia de Sant Jordi. Mentre la festa a altres indrets es mantenia de forma tímida o desapareixia a Catalunya esdevingué una de les diades més celebrades i apreciades pels catalans.

La Conferència general de la UNESCOel 15 de novembre de 1995 va proclamar “Dia mundial del llibre i dels drets d’autor” el 23 d’abril.Reconeixent així aquest dia a nivell mundial. Actualment a Catalunya cada 23 d’abril és el dia de Sant Jordi, de la rosa i el llibre, i també dia dels enamorats pels catalans.

Dia de Sant Jordi a la Rambla de Barcelona, Catalunya.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s